De vegades ens en sortim

Diuen que estem desorientats. No sé en quin percentatge és així però segur que algun del 70% d’aturats de la meva franja d’edat ens en podria fer cinc cèntims. En un context com aquest la paraula “emprenedor” i qualsevol de les seves familiars semàntiques fan ràbia. N’hi ha que ho intenten i ho tornen a intentar sense gaire èxit. Però també n’hi ha que, fins i tot desorientats, sense saber ben bé com, troben la manera de vendre’s, ells mateixos o el seu producte.

Dimecres al matí, l’endemà de Sant Jordi. Més passatgers de l’habitual llegeixen un llibre a la línia 1 de Rodalies: Blanes-Hospitalet de Llobregat. “Buenos días, me gustaría promocionar mi disco”, diu una veu greu mentre els que llegim mantenim la mirada fixa en  les lletres de la nostra pàgina. Ja estem acostumats a llegir amb el balanceig del tren i música en directe de fons.

tren 1

 

Comença a tocar la guitarra i nosaltres seguim llegint. Quan a la guitarra hi afegeix la veu  uns quants aixequem el cap. Canta en anglès i assegut en un seient sense mirar ningú. El peu del senyor que s’asseu al meu costat segueix el ritme que marca el noi. Deu tenir menys de 25 anys.Toca quatre cançons que no es fan llargues. Està preocupat per no molestar-nos. Ho explica dues vegades entre cançó i cançó.

Sembla que a la senyora de l’altra punta del vagó també li ha agradat perquè s’aixeca per donar-li una moneda. Se sorprèn. “No, no gracias, solo quiero promocionar mi disco…” Agafa uns quants discos que té a la bossa de la guitarra i fa el gest d’aixecar-se. Ja som a Ocata. S’obre la porta i entren tres homes del personal de seguretat. Alguns tornen a aixecar la  vista del llibre.

-Aquí no puede vender CDs.

-Vaya no lo sabía. Solo quería…

“Pobre xaval”, diu l’home que ja no mou el peu. Un altre noi s’aixeca decidit i se li acosta. Encara no hem arribat al Masnou que també s’aixeca una estudiant amb la carpeta de la Universitat de Barcelona. El músic obre els ulls i encongeix les espatlles. Fa la mateixa cara que els guardes de seguretat. No és que intenti vendre el seu disc, és la gent que s’acosta al seu seient per comprar-lo. També m’aixeco.

Bufa. La seva sorpresa augmenta per moments. Sembla que no sàpiga com expressar-la. “És la primera vegada que toco al tren”. Li confesso, satisfeta d’haver-me aixecat i mirant de reüll els guardes de seguretat, que m’ha agradat molt. S’excusa. S’ha pres un cafè abans de pujar a Llavaneres, tenia la veu ronca (precisament el que més m’agradava). Entra una ampolla d’aigua al meu camp de visió. La senyora del costat comparteix la seva teoria que un cafè de bon matí fa mal a la gola. Li regala l’ampolla. No puc deixar de mirar el músic. No li cap tanta sorpresa en el rostre. Però realment ha conquistat l’escenari, o el vagó.

Les caràtules estan fetes de cartolines de colors.  La seva mare l’ha ajudat a retallar-les totes. Ha gravat el CD a casa seva. “Per acabar cada CD ens hi devem haver estat una hora”. Es diu Sander, d’Alexander. Canta amb un anglès perfecte perquè el seu pare és d’Anglaterra. No sé si és la seva veu greu, però el seu castellà em sona tancat. La seva mare és basca, però viu a Llavaneres. Confessa que no sap ben bé com promocionar-se i que tampoc sabia que estava prohibit tocar al tren.

Per la veu no li hagués posat aquesta cara.  Haig d’inclinar força el cap per mirar-lo. Deu fer més de metre vuitanta. Diríem que les seves dimensions sí que es corresponen a la profunditat de la seva veu. Però no el rostre. Té els ulls petits i la cara molt rodona. D’aquelles persones que fan gràcia perquè de tanta alçada no en trauries ni un centímetre de mala llet.

“És la primera vegada que toco al tren”. S’entrebanca quan em parla. No sé si està tan content que no sap explicar-se o és que és massa tímid. Com pot ser que amb tanta timidesa s’atreveixi a tocar entremig d’unes cent persones que no tenen cap ganes d’escoltar-lo?

Tampoc ha fet mai cap concert. Ha tocat en alguns llocs de Llavaneres. No sembla gaire orgullós però m’explica que allà tothom el coneix i li dona suport (xafardejant després el seu compte de Facebook he pogut comprovar que ha canviat un dels seus discs per un tallat de cabell a la seva perruqueria). Ja són dues tècniques per vendre música  o, com a mínim per promocionar-la, que no coneixia:intercanviar-la per altres serveis i tocar tímidament al tren amb no molestar com a  màxima preocupació.

Té 23 anys. Estudia Psicologia en una universitat a distància. Intenta aprendre guitarra, bateria, saxo i solfeig, tot a l’hora. “Sóc una mica dispers”, reconeix. No sap ben bé per on començar a tocar. Diu que Llavaneres és una bombolla i quan en surt no sap com moure’s. Un “gràcies”amb les celles ben amunt és el que repeteix més vegades:

-Quan val el disc?

-De veritat? Gràcies! Doncs 10 euros…

– Conec un bar a Sagrada Família que hi deixen tocar músics desconeguts els dijous…

– Gràcies, estaria genial… Ho miraré… No sé gaire per on començar…

No sé ben bé si retallar el CD amb l’ajuda de la teva mare és només una manera de començar o si intercanviar el teu disc per un tallat de cabell és una demostració del poc nivell adquisitiu d’aquesta generació. El fet és que va ser per Facebook que en Sander va compartir la seva felicitat després d’haver venut vuit discs fets a mà en un sol dia. També va ser per Facebook que em va explicar que li comença a anar bé la cosa.

Compro poca música. La majoria dels meus CD porten escrit el títol amb retolador permanent. A aquest li tinc especial estima. Està fet a mà, el preu és raonable i sempre puc presumir de descobriment musical. Té alguna cosa d’especial. Potser el vaig comprar com un acte de rebel·lió contra els guardes de seguretat, potser perquè ni en Sander mateix semblava adonar-se del què feia, o potser, simplement perquè té talent. El cas és que unes quantes persones d’aquell vagó vam comprar aquell matí un disc a un noi, que no aconseguia esborrar-se la sorpresa de la cara. ‘De vegades ens en sortim’ diu una cançó dels Manel, uns que algun dia tampoc devien saber per on començar.

Júlia Manresa

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: