Les millors oportunitats per al periodisme

“A partir d’ara qui vulgui seguir haurà de pensar en canviar d’ofici o en canviar radicalment l’ofici, que vol dir canviar ells mateixos”, diu Lluís Bassets, qui és director adjunt de El País, en referencia als joves periodistes en el seu últim llibre El último que apague la luz. Sobre la extinción del periodismo.  Males perspectives, doncs, pels milers d’estudiants que ens graduarem en Periodisme en menys d’un any.

Perquè hi ha una generació de periodistes ja consolidats que s’encaparren en donar el periodisme per acabat? Humilment i, des de la meva condició encara d’estudiant, voldria reclamar una mica de confiança en nosaltres.

És cert que Lluís Bassets el que reivindica és la necessitat d’una renovació urgent que deixi totalment de banda el paper.  Però és que el paper també havia de morir amb la ràdio, el paper també havia de morir amb la televisió.  “El futur està en el passat”, ens va dir Javier Errea, director d‘Errea Comunicación, a les Jornades de Disseny periodístic que van tenir lloc el 21 de febrer  a la Universitat Pompeu Fabra. “Estem matant els diaris abans de temps”, va remarcar.

És cert que el diari ha de canviar, però ja està canviant. El que no és cert és que  internet, els telèfons mòbils o els tablets hagin posat en crisi el periodisme. “L’únic que no té futur és el paper, però els diaris, revistes, entrevistes… Tot el periodisme està en auge. No hi havia hagut mai tanta gent que escrivís i llegís tant. Avancem cap a l’edat daurada del text. I les empreses periodístiques tornaran a fer diners”, deia Nicholas Negroponte, fundador de Media Lab, a la mítica Contra de La Vanguardia el dia 1 de març.

El periodisme de qualitat té ara més oportunitats que mai, més plataformes, més suports, més recursos -i més barats- per desenvolupar-se de la millor manera. Però malgrat tots aquests arguments que dóna Negroponte, ell tampoc creu en el paper. Així doncs, si fem cas a aquest guru tecnològic, d’on retallarem les cròniques de Tomás Alcoverro? A quina paret penjarem els reportatges de viatges? Podem llegir les notícies cada matí al metro des de l’iPhone, i sort, molt més còmode i fàcil de guardar que un diari. Però no podem subratllar els reportatges dels diumenges amb la tablet.

Mirem les innovacions com una oportunitat, una oportunitat de mantenir allò positiu de cada suport i gènere periodístic. És conegut per tots i,  per la nostra pròpia experiència, que amb un mòbil o un ordinador no llegim peces llargues. Només el diari pot contenir-les doncs. De la mateixa manera que només internet pot donar-nos tanta immediatesa, multimèdia i feedback.

La professió no està en crisi. El paper trobarà el seu lloc, possiblement en publicacions no diàries sinó setmanals, de periodisme d’anàlisi, de reportatge, d’aprofundiment. Fins i tot, podria tenir temps per recuperar el vell periodisme d’investigació un cop el periodisme digital hagi aconseguit encaminar el seu finançament.

No puc obviar els darrers acomiadaments de El País, el tancament de corresponsalies a TV3 o la feinada dels corresponsals de RTVE, però no ens equivoquem. Les retallades afecten a tots els òrgans públics sense excepció, i la reforma laboral està facilitant acomiadaments massius a empreses de tots els tipus. La crisi és de tots, no només del periodisme.  En lloc d’apagar la llum, si l’encenguéssim podríem començar a aprofitar totes les oportunitats que internet ens dóna.

Júlia Manresa

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: