Pere Navarro contra la immaduresa democràtica d’Espanya

“No creo que sea la labor de de ningún político”, deia Jesús Posada, president del Congrés Espanyol respecte la demanda d’abdicació del Rei per part de Pere Navarro,el líder dels socialistes a Catalunya.  Sensatesa, responsabilitat política o voluntat de distreure l’atenció, deien altres polítics com ara la vicepresidenta del Govern, Soraya Saenz de Santamaría.  És cert que Pere Navarro  no és precisament el polític català del moment. Com tampoc el PSC està en el seu millor moment. Aquesta vegada, però, no intentem fer veure que Pere Navarro està tan perdut com el seu partit.

Sembla que l’exalcalde de Sabadell hagi dit un gran disbarat quan ha demanat la dimissió del cap de l’Estat espanyol. Hi hauria un pitjor moment? Dic pitjor moment, no com a pitjor context perquè Navarro ho demani sinó com a pitjors circumstàncies que ho requereixin.

Deixant no gaire de banda la crisi, la corrupció està desfent la poca credibilitat que els hi quedava a les nostres institucions i mecanismes democràtics. Des dels Ajuntaments, passant per les diputacions, corporacions comarcals de salut, governs autonòmics, fins al Govern Central i la Monarquia. No ens oblidéssim tampoc, de la patronal,de  Bankia, o fins i tot, perquè no recordar-ho, l’esport.

No són aquests suficients motius per què el representant d’un país es plantegi la necessitat d’un canvi? O sense anar tan lluny, què cal  perquè aquesta sigui només una qüestió a debatre? La Monarquia és una de les restes que ens queden d’una dictadura, massa recent per haver consolidat una democràcia com cal, i no necessito gaires més arguments que la situació actual per demostrar-ho. Però en puc donar un més: que no es pugui ni debatre aquesta qüestió quan un polític ho posa sobre la taula

No és aquesta la feina d’un polític, diu el president del Congrés Espanyol.  De qui és responsabilitat aleshores? No ha dit un disbarat senyor Navarro. Encara menys quan hi ha indicis que el mateix Rei estava al cas dels actes d’Urdangarín. Repeteixo: no ha dit un disbarat senyor Navarro, però sembla que ha posat el peu en un dels tres jardins prohibits d’Espanya: Constitució, dret a decidir i monarquia. Reaccions com la de Soraya Saenz de Santamaría, de completa sorpresa, o la ironia d’Artur Mas, demostren una immaduresa democràtica que explica que Bárcenas sigui capaç de marxar a esquiar a Canadà o que no hi hagi hagut la dimissió de cap imputat. Dimitir o abdicar no està previst, ni tansols per responsabilitat política o democràtica com li demana la vicepresidenta del govern a Pere Navarro.

No és  tracta d’un article més demanant renovació, sinó demanant democràcia. No hauria d’haver grans tabús intocables en un règim democràtic. El que ha reclamat el líder del Partit dels Socialistes de Catalunya hauria d’encetar una reflexió no un reguitzell de reaccions de descrèdit. Un cop es pugui parlar lliurement del que ens transcendeix, amb periodistes que puguin preguntar, polítics que puguin tenir veu pròpia i ciutadans que hi puguin participar, aleshores podrem començar a renovar.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: