La corrupció: el miratge de l’oasi català

Els mitjans catalans donen  menys espai i importància a la corrupció catalana que a l’espanyola

Es va desfent amb cada nou cas, ja siguin escoltes o alcaldies, però els nostres mitjans encara reflecteixen el miratge de l’oasi català. Per exemple, seguint durant dues setmanes la informació sobre corrupció a través del magazín informatiu 8 al dia de Josep Cuní, he pogut notar allò que la brutícia, prenent la metàfora del mateix Josep Cuní, si és de casa, és menys bruta.

Des del cas Bárcenas, els mitjans han condemnat la corrupció obertament, de la mateixa manera que l’opinió pública. En aquest sentit, Josep Cuní no és una excepció. Com és característic en ell, en cada una de les seves reflexions, i cal dir-ho, també durant els mateixos informatius, ha atacat obertament, cada dia des de fa 3 setmanes el que  ha anomenat “brutícia” i “escàndol”.

Però no va passar el mateix quan l’escàndol era el cas Pallerols. Tampoc el dia quatre de febrer, quan es va donar a conèixer la imputació d’Oriol Pujol pel cas de les ITV. Aquell dia la reflexió no anava dedicada al segon del partit del Govern, sinó al PP espanyol. Si bé la condemna a la corrupció ha anat esdevenint cada dia més ètica i global, cap de les reflexions de Josep Cuní, ha anat dedicada a Oriol Pujol. Com ell mateix ha estat repetint cada dia, la corrupció ha estat en els informatius com la medalla de l’amor: més que ahir però menys que demà. De fet, un 25% del programa, és a dir hora de les tres hores que dura, tractava exclusivament la corrupció.

Amb tot, però, un 36% de els informacions de corrupció eren sobre el PP i només un 21% sobre CiU, i això, la mateixa setmana que imputaven el Secretari General del partit que governa el nostre país. A més, en cap dels informatius la corrupció a CiU ja fos d’Oriol Pujol o de l’Ajuntament de Lloret van passar en primer lloc en rellevància. El cas Bárcenas afecta a tota la cúpula d’un partit al govern, cert. Però si sumem ajuntaments, Cas Palau, Pallerols, i ITV, el miratge s’esvaeix completament. Tot i això, la informació no ho demostra així i aquests percentatges o l’ordre d’importància en què apareixien les notícies de corrupció catalana en un informatiu català com és el de 8 al dia ho demostren.

La realitat és innegable, i la funció que els mitjans han de fer envers aquesta també.  No han de reflectir un miratge. Per proximitat, per importància, per servei públic, la corrupció catalana no ha de ser menys corrupte que la de Madrid. No només per una qüestió estrictament periodística, sinó  també per la seva importància social.  Tal i com diuen tots els codis deontològics,  el periodisme ha de respectar i promoure els principis democràtics. Per respecte doncs, a la nostra democràcia, comencem per treure la brutícia del menjador o no arribarem a la teulada.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: