Quan ja no manen els principis

La publicació de la falsa fotografia d’Hugo Chávez entubat és un més dels errors que El País va sumant des de l’entrada en l’accionariat de Liberty

“El diario revisará sus procedimientos de verificación a la vista de los errores cometidos”, deia el diari El País el  mateix dia en què va haver de retirar dels quioscos la primera edició del matí pel que havia d’haver estat una gran exclusiva però que va acabar essent un gran error. Sembla evident que el diari ha de revisar els seus mètodes de verificació,però potser l’error és encara més profund. Pot mantenir la mateix qualitat i rigor periodístics un diari de referència internacional amb 129 professionals menys i amb el fons d’inversió Liberty Acquisition Holdings com a principal accionista de Prisa?

La resposta ens l’ha donada el mateix diari aquest 24 de gener. El País de fa cinc anys no hagués publicat aquesta fotografia en les condicions que ho va fer. Paradoxalment, el mateix diari ja advertia que no havia pogut contrastar suficientment la data o el lloc de la fotografia. En canvi,qualsevol alumne de primer de periodisme sap, que per publicar una informació aquesta ha de ser suficientment comprovada. De fet,El País de fa cinc anys possiblement no l’hagués publicat ni tan sols havent-la contrastada.

Des de l’entrada del fons d’inversions i de l’ERO, diversos periodistes acomiadats i d’altres que han marxat voluntàriament han denunciat les males pràctiques periodístiques del diari. D’una banda, van crear un lloc web contra l’ERO i amb l’objectiu d’evitar el que ells han considerat “desmantellament del primer diari d’Espanya”. D’altra banda, fins a trenta periodistes i col·laboradors de renom com ara Maruja Torres, Mario Vargas Llosa, Almudena Grandes o Elvira Lindo van signar una carta de denúncia en què deixaven en evidència la inquietut i el malestar provocats per diversos casos de censura.

Per exemple, el que explicava Victorino Ruiz de Azúa, qui va ser periodista de El País durant tres dècades. Aquest explica al magazine JotDown com el director del diari Javier Moreno, va encarregar-se de trucar un per un els corresponsals internacionals el dia en què la redacció va plantejar una vaga de firmes per amenaçar-los de perdre el seu lloc de treball si se sumaven a la protesta. És curiós el que, segons Ruiz de Azúa, va respondre el director Javier Moreno a la carta que l’assemblea de treballadors l’hi havia fet arribar demanant la dimissió: “el director replicó que él se debe al consejo de administración, es decir a los accionistas, a los dueños”.

Amb tots aquests antecedents i el camí que està emprenent la direcció del diari, no es fa tan extranya la decisió de la publicació de la fotografia no contrastada. Un diari que censura les columnes d’opinió dels seus professionals, que amenaça els seus corresponsals i que n’acomiada a una tercera partmentre el seu propietari, Juan Luís Cebrián continua tenint els mateixos o més beneficis, un diari com aquest, ha deixat l’ètica i els pricipis periodístics ben arraconats.

Quan ja no manen els principis ètics sinó els econòmics, la informació és la primera que se’n ressent. Un diari que oblida que la censura i la coacció són els principals obstacles per a la llibertat d’informació, amb un director que es deu al consell d’administració i no al dret i deure l’informar correctament, també oblida que la comprovació de les fonts i la verificació de la informació són els principals principis del periodisme de qualitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: