Sobren dues pometes al pomer

Per fi! Després de molt analitzar resultats i estadístiques d’aquest 22-M he arribat a una conclusió: Catalunya és convergent. Com diria el de filosofia, és un axioma irrefutable. I si ho comprovo gràficament encara més: hi ha un triangulet que alguns anomenem país a la dreta de la pell de brau pintat de color blau marí. Bé, com a mínim és d’un blau una mica més fosc que la resta del cuir.

Provo de seguir un raonament lògic. Si Catalunya és convergent -bé i unionista que me n’oblido!-la majoria de la població de Catalunya ha votat Convergència i Unió. Mantindré un procés raonable i contrastaré amb l’exactitud de les xifres la meva elaborada conclusió: un27,12% dels catalans han votat CiU.

No pot ser. Deu estar malament. El percentatge majoritari no és pas per CiU, és per l’Abstenció, cap partit que jo sàpiga. Millor que em calmi, bé… no arriba a la meitat. Encara és possible que l’altre meitat i una mica més dels catalans, hagin votat algun partit. Efectivament és així. La majoria dels catalans ha votat. Han votat als partits de sempre i a algun més. Oh, però també han votat en blanc i nul! Espera. Si sumo el 1,72% de vot nul i el 4,10% de vot en blanc al 44,99% de no-vot…. en són un 50,81% els catalans que no han votat cap partit.

A veure, si als ajuntaments governa CiU o qui sigui perquè poc més d’una quarta part dels catalans amb dret a vot ho han volgut, què en fem amb les tres parts que queden? Això em recorda els problemes de matemàtiques de primaria: Si tenim 4 pomes i l’Artur se’n menja una, quantes pomes ens queden? Ens queden tres pomes. Aprofito el símil. D’aquestes tres pomes que ens queden la segona ha quedat repartida entre molts nens: en José, l’Alícia, en Joan (tot i que ha marxat)… i fins i tot en Josep de ca l’Anglada. Però les altres dues pomes no les vol ningú. I mira, se les queda l’Artur. I per què se les queda l’Artur? -hagués preguntat jo a primària.

Ara que ja més o menys he superat la meva etapa a primària la meva pregunta encara és més simple: per què no les vol ningú les altres dues pomes? Més del 50% dels catalans no volen poma. Uns no la venen a buscar, altres preferirien que en comptes de Golden fos d’una altra varietat i uns altres volen peres. Però tots aquests no queden en lloc. La majoria de la població catalana no està representada, per això ja n’hi ha que han mirat de canviar la poma que els oferien. Hi ha tres cadiretes buides als ajuntaments de Catalunya, fruit del creixement d’un partit anomenat Escons en Blanc. Ells volen que el vot en blanc sigui una candidatura més. O sigui, que encara que no vulguin poma també se’ls tingui en compte.

Acabant el meu raonament lògic, me n’adono que la meva conclusió és errònia. Catalunya no és convergent. O més gràficament: Catalunya no hauria d’estar pintada. Sobren dues pometes al pomer i l’Artur se les endugué. Potser l’Artur, i també els altres nens, s’ho hauríen de fer mirar, si ningú les vol deu ser per alguna cosa. Tornant a primària, a mi em castigaven quan agafava una cosa que no era meva, encara que no tingués amo. Així que després de tant esforç només puc arribar a una conclusió: Catalunya no vol poma. El problema és que no sap si vol canviar-ne la varietat, crear-ne una de nova o provar directament amb les peres.

Júlia

Anuncis
Comments
6 Responses to “Sobren dues pometes al pomer”
  1. Alba Martínez ha dit:

    Molt gran nena!! 🙂

  2. David ha dit:

    Cada dia em sorprens més… realment trobo que algo s’està coent amb un final incert… però el que representa a tú… poder espanta, et seguiré d’aprop per el teu blog! jejeje Avera si un dia d’aquests fem un café i et comento la meva nova aventura!! un petó!! i molts ànims!! segueix així!!! un peto!!

  3. marc ha dit:

    Ei,

    aprofito per comentar-te, ja que he llegit.

    Em sembla bé el que dius… però hi discrepo una miiiica.
    Hi ha un 50% que suda de la política. Entre aquests, hi ha alguns anarquistes, moltíssims que ja no creuen en la democràcia, molts que pensen que el seu vot no serveix per res i suden de participar, i moltíssims que els importa una merda tot i no saben ni qui mana al seu poble.

    Cal tenir present que, qui no es preocupa pel que succeeix al seu voltant, mmm.. no sé com dir-ho, però és despreciable. I votar no és, per res, preocupar-se. No té res a veure. Però hi ha molta gent que, sobretot amb un sistema tan còmode i amb tantes possibilitats d’oci com tenim, no es preocupa pels “deures” dels ciutadans, que són que hem de decidir sobre el que ens implica.

    Bé, no ho sé… tampoc sé massa què dir.
    Però la massa abstencionista que suda dels partits, gairebé mai la consideraré una massa crítica amb res. No em serveixen. Excepte els (pocs) dignes que omplen places en una acampada, s’organitzen en assemblees, organitzacions i sindicats, okupen cases i mantenen la flama de la revolta viva sigui de la manera que sigui.

    🙂

    PD. t’enllaço al meu blog que sinó demà ja no m’enrecordaré que en tens xd

    • Júlia Manresa ha dit:

      No parlo de gent a qui li és igual la política. Parlo de la possibilitat que es governi quan gairebé la meitat de població no vota. M’agrada el que dius de massa crítica. El que crec que s’hauríen de fer mirar, és perquè aquesta gran massa és seguint el que tu dius, és acrítica. Jo no ho crec, l’abstencionisme demostra moltes coses a part de mandra i desinterès, que també. Això és el que intento dir. Per això al final dic que el problema és que no saben si volen canviar el que hi ha o passar a les peres (un altre sistema) 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: