#Indignació

Laia Ros

Laia Ros

Voldria haver obert el blog amb una bona notícia.  Però ja ho diuen que l’ésser humà és l’únic capaç d’ensompegar amb la mateixa pedra dues vegades.  Podria dir que em sap greu, que estic enfadada, o la paraula de moda aquesta setmana: que estic indignada.  La veritat és que estic totes tres coses. Mentre a Plaça Catalunya exigíem canvi, s’imposen sense deixar cap forat els del retrocés.  Amb tot el que ha passat i  que m’ha passat tenia ganes d’obrir un blog, però confesso que amb els resultats de les eleccions municipals gairebé no ho faig. Els milers d’indignats m’hi feien confiança. De fet, me’n fan. Ara més que mai ells, és a dir, nosaltres mateixos, som els únics en qui podem confiar. Ni la xenofòbia d’aquells mateixos que van obrir les portes a mà d’obra barata, ni el populisme d’aquells vinguts en els temps de l’àguila ens treuran d’una crisi, que també ara més que mai és una crisi de valors.

Avui encara més que fa una setmana la paraula “indignació” es converteix  en el meu hashtag personal, i va de dol.  Però em nego a que sigui un  d’aquells que només vesteixen de negre i es tanquen a casa. Que porti colors, que surti al carrer, que cridi, que plori, que es faci sentir.

Pel meu país i pel meu poble, per Vic  i per la Cati, que sé que també avui està de dol.

La foto, d’una gran fotògrafa: http://www.flickr.com/photos/leyrlo

Júlia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: